Alba de nit

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

Alba de nit

III

Dins l'alba negra res i més,
enyorança del mai, del després:
el paisatge del propi vers.
Tant se val que sigui rimat,
s'hagi concebut sense estrofa.
Sota l'ombratge blau del fum;
sota els moments del seu perfum,
endins l'arbreda del desig,
en cada lluita dels sentits.
Ser antic i nou vers, revolta i res.
Alba i recés, química només, més.
Veu que retroba el propi vers.


Tònia Passola, L'horitzó que no hi és
Edicions 3 i 4, 2010

Too small to fall

Saint-Girons. Fotografia: Empar Sáez

Too small to fall


Tot és boira
i ombra, nit mirada.
Quan dius terra a la vista,
et llancen arena als ulls:
quan dius tempesta,
no se t'endú el vent.
Mai no caus de la messana
i dius que no ho entens.

Ansiós estilista,
afamat i escanyolit,
no hi penses,
no ho calcules,
no et mortifiques més;
llegeix la mar 
sota la lluna i aprèn 
l'oratge de l'espera
si el vaixell ha encallat.

Tu vibres si dius mar,
i ets viu
en la remor que et sosté
d'onada a onada.
Tu tremoles si dius amor,
i ets viu
en la carícia ajornada a frec
de pell.

Abans caurà un àngel
que el teu alè lluner.
Més grinyola la impaciència
que guindar el masteler.


Josep Porcar, Llambreig

Final de l'estiu

Mirepoix. Fotografia: Empar Sáez

FINAL DE L'ESTIU


Reitere les paraules,
en mi es desfan en síl·labes

que naufraguen,
de llavi a llavi,

inabastables com la carn
que crema el tacte i la mirada.

Reitere les paraules
com Orfeu reprèn els viatges

que fracassen.
Pas a pas, mot a mot,

va passant tota aquesta vida
que no pot contindre's en mi.

Tanta vida en el reduït món
d'arena que a diari s'esborra.

Per què moriré jo
si cada gra d'arena

edifica...?


Vicent Berenguer, La terra interior i altres poemes

Geografies

Saint Girons. Fotografia: Empar Sáez

Geografies

A Laia Noguera

La pàtria ens queda petita

el silenci el refugi

les nostres veus

quan ens somiï la fosca

caurem encegats

pels xàfecs de verd

ens tindrem a nosaltres

de pedra i de paraula

germans

Joan de la Vega, Y tú, Pirene

Cerques l'arrel pregona de l'aire

Saint-Lizier. Fotografia: Empar Sáez.
Escultura de Guy-Alain Trani

Cerques l’arrel pregona de l’aire, 
el tacte inaprehensible de tot, 
la forma vàcua que conté en essència la llum. 

Cal erigir un cel, 
un reialme per a estendre el vol, 
cal resseguir amb remorosos llavis    el bes. 

Lluny del buit esfereïdor, 
de l’aspror immutable d’escorça, 
prens la capçada abans de fondre’s 
en l’ombra abstracta, 

invoques la pell que tot ho abraça. 


Empar Sáez, Dona i ocell
Editorial Denes, 2014