I aleshores ella

Quimper. Fotografia: Empar Sáez

I aleshores ella 

Amb farina i aigua treballava 

el seu cos. Amb farina i saliva 

concebia, inclinava, aprenia 

que amb farina i dues mans s'arriba 

al dúctil secret de la matèria. 

Amb farina i llavis treballava 

l'home fins a l'elasticitat 

insuportable de la tendresa. 

I aleshores lentament tastava 

el seu cos, el pa que era el seu cos, 

el pa que s'emmotllava tan bé 

 a les mans com la llum a la terra. 

Gemma Gorga, El desordre de les mans

No era d'aigua

Vannes. Fotografia: Empar Sáez

No era d'aigua. 

La ferida m'ensenya 

que era de vidre 

i mur, impenetrable 

el mirall que em xuclava. 

Maria-Mercè Marçal, La germana, l'estrangera 

En altre temps dansaven les donzelles

Ravello. Fotografia: Empar Sáez

VI 

En altre temps dansaven les donzelles de Creta 

amb llurs peus delicats ran de l'altar bellíssim 

totes igual: la tendra flor del sòl trepitjaven. 

Safo de Lesbos. Safo. Obra completa 

Traducció de Manuel Balasch

Aquest enyor, al caire tallant d'un ganivet

Talamanca. Fotografia: Empar Sáez

Aquest enyor, al caire tallant d'un ganivet: 

No osca el temps, ni el rovell no l'escanya. 

L'esmolet passa cada matinada. 

La meva sang no sap altre camí. 

Maria-Mercè Marçal, La germana, l'estrangera 

Al poeta

Nantes. Fotografia: Empar Sáez

Al poeta 

Poeta, no et basquegis per l'afecte del poble. 
Fugaç passa el renou de l'elogi esclatant; 
judicis farà el neci, riurà amb fredor la gent, 
però mantén-te ferm, tranquil i taciturn. 

Ets tsar: viu sol. Tu pots, vés-te'n pel camí lliure 
allà on et condueix la lliure intel·ligència, 
perfecciona els fruits d'idees estimades, 
no vulguis recompensa per les nobles proeses. 

Que hi pinten ells? Tu ets el teu més alt judici. 
Saps valorar millor que cap el teu treball. 
Que no n'estàs content, tu, l'exigent artista? 

Content? Doncs pots deixar que et blasmi la gentalla 
i que escupi a l'altar on flameja el teu foc, 
i que, com criatures, sacsegin el teu trípode. 

                                        (1830)
                                                                  Aleksandr S. Puixkin, Mentre visqui un sol poeta 
Versió al català de Jaume Creus

Cordes en el món sense música

Dinan. Fotografia: Empar Sáez

Cordes en el món sense música -pluja inacabable caient 
      sobre el ranvespre de sostre metàl·lic. 
Viatjar. Qui ajusticia el llorer en el cadafal dels monuments? 
Una aranya fila dins el meu cor i el grill dels records canta 
      entre els meus cabells. 
Riure. Mossegar la llum en el tabernacle dels guarismes. 
Oh naufragi d'una paraula d'or en els voraços arenys! 
Enderroquem aquell sòrdid mur fabril 
a cops de pensaments marins, 
a cops de flautes verdes, 
a cops de vocals i bedolls...!


Agustí Bartra, Ecce Homo