Despertar-se a l'alba

Savonlinna. Fotografia: Empar Sáez

Despertar-se a l'alba 
perquè la joia ofega, 
i mirar per l'ull de bou 
les onades verdes, 
o al pont en ple mal temps, 
abrigada amb flonges pells, 
sentir roncar la màquina 
i no pensar en res més, 
però l'encontre preveient 
amb qui ha esdevingut la meva estrella, 
per les gotes salades i pel vent 
rejovenit a cada hora que passa. 


Juliol de 1917 
Slepnyovo 


Anna Akhmàtova, Poesia completa
Traducció de Jaume Creus 

Edicions de 1984, 2009

Set estrofes

Douarnenez (La Bretanya). Fotografia: Empar Sáez

SET ESTROFES

Jo era només allò 

que tu tocaves amb la mà, 

sobre qui recolzaves el front 

en la nit fosca i paorosa. 

Jo tan sols era allò que 

distingies des de dalt, 

un oval imprecís primer, 

la fesomia molt més tard. 

Vas ser tu, ardent, 

qui per la dreta, per l'esquerra, 

a còpia de xiuxiueigs 

em vas formar el cargol de l'orella. 

Vas ser tu, estrebant 

la cortina, qui en el tall humit i fosc 

de la meva boca vas posar 

la veu, per poder dir el teu nom. 

Jo estava pràcticament cec. 

Tu em vas donar la vista

apareixent i desapareixent.

És així com es deixa rastre. 

És així com es creen mons. 

I, havent-los fet, sovint 

els deixen donant tombs, 

malmetent els seus fruits. 

I així ho llancen al fred, 

a l'escalfor, a la llum, a la foscor, 

i així, perdut en l'univers, 

continua girant el món. 

Joseph Brodsky, Poemes escollits 

Traducció: Judit Díaz Barneda

Edicions de 1984, 2013