dissabte, 28 d’abril del 2012

Sota la casa

Viella. Fotografia: Empar Sáez


Sota la casa 

Ahir, mentre caminava per un barri 
allunyat, vaig passar sota la casa 
que freqüentava quan era molt jove. 
Eros allí havia pres el meu cos 
amb la seva força extraordinària. 

                            I ahir, 
quan vaig passar pel carrer vell, 
per l’encant de l’amor, a l’acte s’embelliren 
les botigues, les voreres, les pedres, 
parets, balcons i finestres: 
no hi quedava res que fos desagradable. 

I mentre estava dret i mirava la porta, 
m’estava dret i m’atardava sota la casa, 
tot el meu ésser em retornà 
l’emoció, ben servada, de plaer.


Konstandinos P. Kavafis, Poemes 
Traducció: Alexis E. Solà
Curial Edicions Catalanes, 2013

3 comentaris:

  1. Si tenim un record bonic d'un lloc determinat, tot el seu entorn s'abelleix amb la seva llum...
    Un bonic poema.

    ResponElimina
  2. Els records feliços tenen aquesta capacitat d'esborrar qualsevol rastre desagradable.
    Kavafis, a més, té una força especial per descriure aquestes emocions, ben servades, de plaer.

    Trobo que la imatge s'adiu molt amb el poema.

    ResponElimina
  3. Gràcies, M.Roser, ninona, estic d'acord amb les vostres observacions, una abraçada.

    ResponElimina