Però a vegades ens omple aquest bocí
tan bo
de no saber què dir,
de sentir
venir el plor
d'un llibre per obrir,
de partir en el ressó
d'un bes vespertí
o bé no fer camí
i de sobte, oh!,
que ens pugi per les cames, com la fi,
el color inexplicable d'una flor.
Màrius Sampere (La ciutat submergida)
Molt bonic el poema," sentir el plor d'un llibre per obrir". Darrera de la flor el reflex d'un volcà en erupció, un miratge...
ResponEliminaPetons,
M. Roser