dimarts, 22 de març de 2011

Set

Manresa. Fotografia: Ferran d'Armengol


SET VISIONS D’UNA MATEIXA FINESTRA

Homenatge a Wallance Stevens


I
retallant-se en la llum
que entra per la finestra
les paraules es confonen
amb els silencis


II
la tarda de març
s’arrapa als vidres

l’arbre és un signe mòbil
que dóna forma al vent


III
enretirem la cortina
les muntanyes tan lluny
són l’eco d’alguna cosa
que ara no sabem


IV
quan es fa fosc
el teu perfil es reflecteix
al vidre

duplicació o somni?


V
la finestra és un rellotge
que no compta els minuts

VI
¿tremola el vidre
amb el vent
o és el respir
de les coses callades?


VII
en l’aire gris
es dissol el capvespre
com el fum
dins la boira

Albert Ràfols-Casamada (Hoste de dia, 1994)

2 comentaris:

  1. imponent verticalitat de la fotografia; les coses no les veiem iguals quant hi tornem a fer-hi una altra ullada

    ResponElimina
  2. Finestres que somnien, finestrons de nostàlgies que enyoren cortinetes de flors, l'avi fumant en pipa arrepenjat a la barana del balcó, algun niu ara orfe d'orenetes...
    Que bonic tantes maneres diferents de veure la vida.
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina