Fotografia: Francesc-Andreu Garcia
Horta de València
Al Francesc Arnau i Chinchilla
Resten les illes, els badalls del verd,
entre el llot que ens devora, pas a pas,
i ens sobrepassa cobrint-nos el front.
Envoltats per marees negres, creixen
murades d’un gris sòlid; l’homogeni
ciment oblitera retxes de sol.
Un pes infinit abat l’horitzó,
engoleix l’espai, ens escanya l’aire,
irromp amb la força d’un gegantí
monstre, eternament insaciable.
Empar
Moltes gràcies per la dedicatòria, Empar. Ara mateix li vaig a trametre l'enllaç al meu amic pakiu, que és l'autor de la foto...
ResponEliminaEl poema és preciós, com tots els teus...
Petons!!!
La fotografia va ser la proposta que ens vas fer en un repte poètic visual d’RC, una imatge molt suggeridora del teu amic i que jo et vaig demanar per al bloc. Gràcies.
ResponEliminaFrancesc, acabem de veure l’obra sobre la vida de l’Estellés, "Poseu-me les ulleres" (la fan a Barcelona!) i encara estic emocionada.
Aquest poema te’l dedico pel teu compromís amb la llengua i la cultura del teu poble, del teu país, i per l’honestedat dels teus versos. Mentre hi hagi gent com tu a València, encara no hi ha res perdut. Molts petons!!