Despedida

Barcelona. Fotografia: Empar Sáez

DESPEDIDA

Y la que fui salía de aquel tiempo

donde quien fuiste ya no estaba.

Julia Uceda, Zona desconocida

Fundación José Manuel Lara, 2006

Carta a Meneceu

Peramola. Fotografia: Empar Sáez

 

Que ningú, pel fet de ser jove, no deixi per a més endavant l'aspiració a la saviesa, i que ningú, pel fet de ser vell, no es cansi d'aspirar a la saviesa: per ocupar-se de la salut de l'esperit no és mai massa tard ni massa aviat. Dir que encara no és hora d'aspirar a la saviesa, o que l'hora ja ha passat, és com dir que l'hora de ser feliç encara no ha vingut, o que ja ha fugit. O sigui que aspirar a la saviesa és un deure tant per al jove com per al vell: aquest, mentre envelleixi, serà jove en qualitats, agraït pel que ja haurà viscut; l'altre serà jove i madur alhora, lliure de tota inquietud pel que encara hagi de viure. El que cal, sens dubte, és que ens ocupem del que ens fa feliços, perquè quan ho som ho tenim tot, i si no ho som ho fem tot per ser-ho.

Epicur, fragment de Carta a Meneceu, dins: Sobre la felicitat

Traducció de Jordi Cornudella

Edicions Vibop, 2021

Cementerio profanado

 

Cal Rosal. Fotografia: Empar Sáez

CEMENTERIO PROFANADO

(BREDA, 1980)

¿Qué será de los huesos

ahora que regresan a la luz?

José Antonio Arcediano, La verdad del frío

La Garúa Libros, 2009

El darrer poema

Igualada. Fotografia: Empar Sáez

 El darrer poema

Així voldria el meu darrer poema

Que fos tendre en dir les coses més simples i menys intencionades

Que fos ardent com un sangloteig sense llàgrimes

Que tingués la bellesa de les flors gairebé sense perfum

La puresa de la flama en què es consumeixen els diamants més límpids

La passió dels suïcides que es maten sense explicació.

Manuel Bandeira, Elizabeth Bishop. Una antología de poesía brasileña

Vaso Roto Ediciones, 2009

(Traducció al català: Empar Sáez)

***

O último poema

Assim eu quereria o meu último poema

Que fôsse terno dizendo as coisas mais simples e menos intencionais
Que fôsse ardente como um soluço sem lágrimas
Que tivesse a beleza das flôres quase sem perfume
A pureza da chama em que se consomem os diamantes mais límpidos
A paixão dos suicidas que se matam sem explicação.

Manuel Bandeira

Llum grisa de l'alba

Begur. Fotografia: Empar Sáez

Llum grisa de l'alba
que els camps retenen
sota les parpelles,

sabré de mi
quan les meves petjades
retrobin les meves petjades?

Sabré de mi? I del món
i cada criatura en ell,
plena d'ànima?

Deixa'm bressar-me al somni,
tot ell camp, tot ell fecundat d'ànima:
deixa'm bressar-me
en ella, interferir-me en ella.

Deixa que aquesta sigui la crida
i el fluix secret dels dies escindits
quan oscil·lava.

Llum grisa de l'alba
que els camps retenen
sota les parpelles.

                                                                                                                                           oració

Víctor Mañosa, Devesa oculta
Papers de Versàlia, 2018