 |
| Kampong Thom. Fotografia: Empar Sáez
La llar
és finestra i bressol,
és foc, camí i hostatge,
i és la justa mesura
del temps que ens toca viure.
La llar és aixopluc,
i és camp
i és pasturatge,
és font on abeurar
i terra on arrelar-se
fins convertir-se en tija
núvol, ocell o flama,
que haurem de transcendir
un jorn, no molt llunyà,
per esdevenir arbre,
pluja, celatge o foc.
Pep Cortès, Poema per a Jana
Pagès editors, 2018
|
dissabte, 13 d’octubre del 2018
La llar
timbre
 |
| Clermont-Ferrand (Clarmont d'Alvèrnia). Fotografia: Empar Sáez timbre
21 de marzo de 2016
En el quicio mellado de la puerta
los zapatos se sueldan al mármol.
El dedo al timbre, la intención
a la madera pintada, y el ojo
a la mirilla.
Hasta que la poesía abra
o me echen los vecinos.
David Yeste, Pintura roja y papel de fumar
In-Verso, 2018
|
Quan vaig néixer, tenia ales
 |
| Reykjavik. Fotografia: Empar Sáez |
Quan vaig néixer, tenia ales.
Ho sé pel mal que em fan els omòplats
cada vegada que em foto de lloros i em provo d'alçar.
Per què em van caure o qui
me les tallà sense jo adonar-me'n
és el misteri que m'acompanyarà
memtre m'arrossego desmembrada pel tros de vida
que em toca.
Laia Martinez i Lopez, Venus volta
Lleonard Muntaner Editors, 2018
Cinètica II
 |
| Reykjavik. Fotografia: Empar Sáez
Cinètica II
Passejo part del dia entre la cuina i la lectura de poetes anglesos; enfarino entre els dits la carn més dura. Deixo la fragilitat d'aquest trajecte en mans de qui perdona la submissió al dinar de cada dia i no espera que l'arbre faci anissos. Entre els diferents plats destrio les espines de la meva experiència. També hi ha roses a les urpes del dia.
Menorca, estiu 94
Margarita Ballester, Els ulls (1995) dins: Després de la pluja, Cafè Central/Eumo Editorial, 2018.
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)