Poètica

Puigcerdà. Fotografia: Empar Sáez

Poètica

Les dones de Jeju*,

quan baixen fins al fons marí,

no agafen pas el millor nacre que troben,

Deixen estar,

ben enganxades a les roques,

les millors orelles de mar,

per quan trobin el seu amor.

Deixa el nacre dels poemes

també al fons del mar.

Si el treus tot,

et sentiràs buit.

L'art de la poesia

és deixar un tresor

esperant al fons.

So Jong - Ju, Poesies

Traducció de Hwang Seung Ok i Hermínia Mas

Edicions del Roure de Can Roca, 2017

* Jeju és una illa coreana d'origen volcànic. Moltes dones d'aquesta illa, les anomenades haenyo o dones del mar, es guanyen la vida agafant nacre del fons marí a pulmó lliure.

No sé què em posseeix

Llívia. Fotografia: Empar Saéz

No sé què em posseeix


No hi ha res, ni cap lloc on anar:
tot allò que el sol em prometia
es passeja per mudes artèries,
flameja poc, només algun cop
pertorba els castells del meu silenci;
llavors neix un vers, no sé què neix
ni com s’ho fa: parlo lliurement
de coses ignorades, de coses
que els meus dits no sabrien guardar.


Manuel de Pedrolo. Reixes a través (Poemes 1944-1952). Dins: Obra poètica completa I (Pagès editors, 1996)

Alegoría de la primavera

Vilanant, Alt Empordà. Fotografia: Empar Sáez

ALEGORÍA DE LA PRIMAVERA


La tierra gira y gira y va a buscarla

a un prado rosa donde está yemando,

y viene a saltos y se trepa al lomo

del mundo y latiguea el viejo musgo.

Se hacen trompos los árboles y zumban,

y la piedra cojín y canto el agua;

y aprieta el pomo de las golondrinas

y desata las cajas de las flores.

Desgremia el cielo sus torzones lila

y cuelgan de ciudades y montañas,

y un tibio, verde viento ondula. 

La mano al hombre en la cintura pone 

y aguas de vida subénsele al pecho
y alza el Ensueño largas sus trompetas. 


Alfonsina Storni, Mascarilla y trébol, 1938 (Dins: La caricia perdida, Plaza & Janés Editores, 1999)