 |
| Florència. Fotografia: Empar Sáez
És lluny.
Tant, que el perfil
del seu nom
es desdibuixa
en l'aire obscur
i t'obre un solc al cor,
com en l'aigua negra
de proes afilades.
Josep Maria Fulquet, Natura d'infinit
Edicions 62, 2016
|
dimecres, 14 de març del 2018
És lluny
dimarts, 6 de març del 2018
Descansa
 |
| Florència. Fotografia: Ferran d'Armengol
VIII
Descansa.
L'Home ja s'ha fet
L'obscur cec irat animal
Que pretenies.
Hilda Hilst, Via buida (dins Del desig)
Traducció de Josep Domènech Ponsatí i Joana Castells Savall
Prometeu Edicions, 2017
*
VIII
Descansa.
O Homem já se fez
O escuro cego raivoso animal
Que pretendias.
Hilda Hilst, Via vazia
|
dissabte, 3 de març del 2018
dos punts
 |
| Florència. Fotografia: Empar Sáez
dos punts
una cadira
dos ulls en actiu
una plana fèrtil, poc poblada
dirigiu la cadira envers l'horitzó.
alineeu les ninetes dels ulls amb la línia de l'horitzó,
que hi penetrin.
deixeu la resta del cos immòbil, que hi creixi la felicitat.
només calen dos punts per traçar una línia:
la naixença i una mort.
Eduard Escoffet, Menys i tot
LaBreu Edicions, 2017
|
divendres, 2 de març del 2018
deshabitar la ciutat
 |
| Florència. Fotografia: Empar Sáez
deshabitar la ciutat
on hi ha aquells barris, imagineu-hi camps.
on hi ha aquell estadi, imagineu-hi una masia.
on hi ha aquella avinguda, imagineu-hi maresmes.
on hi ha aquell jardí, imagineu-hi una pedrera.
on hi ha aquell port, imagineu-hi una platja.
on hi ha aquell passeig , imagineu-hi una riera.
on hi ha aquell carrer, imagineu-hi horts.
on hi ha aquella plaça, imagineu-hi un cementiri.
i així tota l'estona, fins a esborrar-ho tot.
i així tota l'estona, fins a esborrar-nos del tot.
Eduard Escoffet, Menys i tot
LaBreu Edicions, 2017
|
Subscriure's a:
Missatges (Atom)