Muda

Àger, Lleida. Fotografia: Empar Sáez

                                                          MUDA

Més tard vindran els dits per a descloure

com tels de ceba cada pell del cor.

I desfaran el niu on es congria

la pluja que s'escola per l'avenc.

I, finalment, assoliran el nucli,

allò que has estat fent,

una durícia.

Lala Blay, Abstància

Pont del Petroli, 2016

Entre el llavi furtiu

Llimiana, Lleida. Fotografia: Empar Sáez

ENTRE EL LLAVI FURTIU I LA PELL INCENDIADA

clavo una falca de mar.

De l'una a l'altra riba tinc cura

de la cesura.

Lala Blay, Plec de claror

Edicions Proa, 2005

Dimensions

Àger, la Noguera. Fotografia: Empar Sáez

DIMENSIONS


¿Quant és zero multiplicat per infinit? ¿I amor multiplicat per zero? ¿I Mort dividida per infinit? ¿Quants som tu I jo multiplicats per tu i per jo? ¿Quant és la vida més u? ¿Quants som tu menys jo? Ho intentis com ho intentis, si obres la porta, mai obres la porta. És el llenguatge qui l'obre per tu. Jo només entro. No hi ha cap porta. És com la mà. És tot. No existeix la mà. És una paraula com un senyalador de camins i fronteres. Jo només entro. L'instant finit del meu infinit entra en tu. Quan tu no hi ets. En aquesta manera teva de no ser-hi. En aquesta manera teva infinita de no ser-hi. Tu no ho intentis. Aquí no hi ets. Els matemàtics encara no s'han creat. El cel va ple d'àngels. Regna l'estómac. Res de cervells. Segurament demà neva. El dia no té finestra.


Dolors Miquel, El guant de plàstic rosa
Edicions 62, 2017