dilluns, 20 de juliol de 2015

Ayer vendrá

L'Espluga Calba. Fotografia: Empar Sáez

AYER VENDRÁ


La tarde va a morir. En el camino
la flor de las acacias se deshace
al impulso del viento. Entre las ramas,
mortal, casi vibrante,
queda el último sol. La tierra huele,
comienza a oler, no cabe 
ya dentro de sí misma y se levanta:
ahora hay tierra en la tierra y en el aire.
Y hay un bardal con sol; hasta él llegamos; 
la sombra es el resumen de la tarde.
Te he sentido llorar. No sé a quien lloras.
Hay un humo distante
-un tren que acaso vuelve- mientras dices:
Soy tu propio dolor, déjame amarte.


Luis Rosales, Rimas

dimecres, 8 de juliol de 2015

L'ànsia de vagabundejar

Saint-Lizier. Fotografia: Empar Sáez


L'ànsia de vagabundejar m'accelera el cor quan sento la remor dels arbres en

l'aire del capvespre. Si s'escolta prou estona i amb prou atenció, es

comprenen també l'essència i el sentit d'aquesta ànsia de vagabundejar. No

es tracta, tal com sembla, de fugir del dolor. És nostàlgia de la pàtria, del 

record de la mare, de les noves semblances de la vida. Condueix a casa. 

Tots els camins hi condueixen, cada passa és un naixement, cada passa és 

una mort, cada sepulcre és una mare.


Hermann Hesse, El caminant (fragment)

Traducció de Carles Andreu