Fer el temps

San Cristóbal de las Casas. Fotografia: Empar Sáez

Fer el temps

Quan a l'albada la llum obrirà
els finestrals on dorm la teva ment,
sabràs que res del que veuràs
no es deixarà a l'atzar.
Des dels xiscles de dolor del planeta
al record, dolç encara, dels orgasmes
que fan de la nit una simfonia humana,
tothom formarà part de tu,
com tu de tot.
Mai no podràs dir jo sense nosaltres,
no podràs dibuixar en els dies
un gest aliè a tu.
El temps et fa
perquè tu fas el temps.
És el vincle pel qual la roda gira
i el cercle tanca el cicle de la vida.
Deixa't ser i sigues allò que és.
Cap altre secret no et serà tan gran
com, més enllà de posseir,
formar part de les hores
                     i de les seves criatures. 


Vicenç Llorca, Calendari d'instints

No, mai cap foc cremarà l'ombra

San Antonio de Atitlan, Guatemala. Fotografia: Empar Sáez

No, mai cap foc cremarà l'ombra,
perquè l'ombra, feta d'absència,
es mostra indiferent a la llum de la flama,
tot i que ens faci veure que n'escapa.
En va l'esforç del foc per fer-la enrera.
Les flames només cremen en les flames
—nosaltres en nosaltres—,
fins a la fosca de la cendra.


Carles Camps Mundó, L'Oració Total 

L'esforç floreix o dansa on el cos

Besalú. Fotografia: Empar Sáez

VIII


L'esforç floreix o dansa on el cos
No es nafra per complaure l'ànima,
I on la bellesa no naix del desfici,
I on el saber no es consum amb la llàntia de la mitjanit.
Oh castanyer, fonda arrel que floreixes,
¿Ets la fulla, la flor o el tronc? Oh cos
Pres per la música, Oh ulls lluents,
¿Com podem destriar la dansa de qui dansa?


W.B.Yeats, L'espasa i la torre
Traducció: Patrícia Manresa Ní Ríordáin i Albert Roig


***

 
VIII

 
Labour is blossoming or dancing where
The body is not bruised to pleasure soul,
Nor beauty born out of its own despair,
Nor blear-eyed wisdom out of midnight oil.
O chestnut-tree, great-rooted blossomer,
Are you the leaf, the blossom or the bole?
O body swayed to music, O brightening glance,
How can we know the dancer from the dance?


W.B.Yeats, The Tower

No la que dónes, la flor que ets jo vull

Pontevedra. Fotografia: Gustavo Marshall

XII


No la que dónes, la flor que ets jo vull.
¿Per què negar-me allò que no et demano?
   Temps hi haurà de negar
   després que hagis donat.
Flor, sigues-me flor! Si et collís, avar,
la mà de la infausta esfinx, tu, perenne
   ombra, erraràs absurda,
   rere el que no donares.


Fernando Pessoa, Odes de Ricardo Reis
Traducció de Joaquim Sala-Sanahuja

***

 

A flor que és, não a que dás, eu quero.
Porque me negas o que te não peço?
   Tempo há para negares
   Depois de teres dado.
Flor, sê-me flor! Se te colher avaro
A mão da infausta 'sfinge, tu perene
   Sombra errarás absurda,
   Buscando o que não deste.

 

 

Fernando Pessoa, Odes de Ricardo Reis 

Si faig el meu ofici o el meu art

Antigua, Guatemala. Fotografia: Empar Sáez

Si faig el meu ofici o el meu art

Si faig el meu ofici o el meu art
monòton en la nit assossegada,
quan només s'aïra la Lluna
i els amants són al llit
duent als braços totes les tristeses,
vora la llum cantaire jo treballo,
no per ambició ni per guanyar-me el pa
o per l'envaniment i el comerç d'encanteris
als teatres de vori,
sinó per la senzilla
paga, la més secreta del seu cor.

No per l'home soberg jo, decantat
de l'aïrada Lluna, escric en pàgines
com d'escuma marina, ni pels morts
que amb els seus rossinyols i salms torregen,
ans pels enamorats, que estrenyen als seus braços
les tristeses dels segles,
i no donen lloances ni jornal,
ni fan cas del meu art o el meu ofici.

Dylan Thomas, Poemes de Dylan Thomas
Versió en català: Marià Manent


***


In My Craft or Sullen Art

In my craft or sullen art
Exercised in the still night
When only the moon rages
And the lovers lie abed
With all their griefs in their arms, I labour by singing light
Not for ambition or bread
Or the strut and trade of charms
On the ivory stages
But for the common wages
Of their most secret heart.

Not for the proud man apart
From the raging moon I write
On these spindrift pages
Nor for the towering dead
With their nightingales and psalms
But for the lovers, their arms
Round the griefs of the ages,
Who pay no praise or wages
Nor heed my craft or art.


Dylan Thomas, Deaths and Entrances