diumenge, 26 de gener del 2014

Al príncep

Carnac. Fotografia: Empar Sáez



AL PRÍNCEP

Si torna el sol, cap al tard,
   si la nit té un sabor de nits futures,
si una vesprada de pluja sembla tornar
   de temps massa estimats i mai no tinguts del tot,
no sóc més feliç ni en gaudir-los ni en patir-los,
   no sent davant de mi tota la vida...
Per a ser poetes, cal tenir molt de temps:
   hores i hores de solitud és l'única manera
perquè es forme alguna cosa, que és força, abandó,
   vici, llibertat, per a donar estil al caos.
Jo, ara, tinc poc de temps: per culpa de la mort
   que ve abans, en l'ocàs de la juventut.
Però per culpa també d'aquest nostre món humà
   que lleva el pa als pobres, i als poetes la pau.


Pier Paolo Pasolini, La religione del mio tempo (dins El plany de l'excavadora - Antologia -)

Traducció de Josep Ballester i Enric Salom


***


AL PRINCIPE

Se torna il sole, se discende la sera 
   se la notte ha un sapore di notti future 
se un pomeriggio di pioggia sembra tornare 
   da tempi troppo amati e mai avuti del tutto, 
io non sono più felice, né di goderne né di soffrirne: 
   non sento più, davanti a me, tutta la vita... 
Per essere poeti, bisogna avere molto tempo: 
   ore e ore di solitudine sono il solo modo 
perchè si formi qualcosa, che è forza, abbandono, 
   vizio, libertà, per dare stile al caos. 
Io tempo ormai ne ho poco: per colpa della morte 
   che viene avanti, al tramonto della gioventù. 
Ma per colpa anche di questo nostro mondo umano, 
   che ai poveri toglie il pane, ai poeti la pace.


Pier Paolo Pasolini, La religione del mio tempo
 

divendres, 24 de gener del 2014

Ran els límits

Estocolm. Fotografia: Empar Sáez


IX

Ran els límits que circumden
la pell, poso la cadència
fràgil de la mà que busca
l'escriptura i les relíquies
del teu cos il·luminat,
estàtua coronada
pel meu desig escumós,
alt inventari de sang
sense paraules.
      Silenci.


Guillem Viladot, Trapezi obert (Dins Poesia completa)

divendres, 17 de gener del 2014

Si dorms tranquil

Carnac. Fotografia: Empar Sáez


Si dorms tranquil, i és net el teu llençol,
i és càlida i segura la flassada,
si dorms tranquil enmig de la foscor
i del silenci, i si ningú no et mana,
i si, com diuen, tendra és la nit,
si dorms tranquil, i si has tancat la porta
amb clau, i si no et forcen a sentir
cap veu, i si la música no sona,
temptant la calma amb la felicitat,
i si ningú no et treu del llit ni et crida,
si dorms, i si amb la galta pots tocar
la tela emmidonada, i si somies
damunt la funda neta del coixí
(és el sol o la planxa, que l'eixuga
tan ràpid?), i si el blanc ramat dels dits
sobre el llençol càndidament pastura,
si dorms, i no t'assetgen amb lladrucs
ni crits, i no et sacsegen per l'espatlla,
si dorms tranquil, què més voldràs per tu?
És tot el que tenim, i amb això basta.


Aleksander Kúixner, És tot el que tenim (Antologia poètica)
Traducció: Xènia Dyakonova


dijous, 9 de gener del 2014

La nit fosca de l'ànima

Vannes. Fotografia: Empar Sáez



LA NIT FOSCA DE L'ÀNIMA
   Donem-nos la llum


Una ombra és un home
un home és un gos
un gos és una cadira
una cadira és una vella
una vella és una nena
una nena és una nina
una nina és una flor
una flor és un insecte
un insecte és una fulla
una fulla és un avió
un avió és una estrella
una estrella és un fanal
que s'encén i parpalleja
un carrer que porta
tres borratxos
dos parelles
una idea amagada
un ametller florit
un nom penjat en una cantonada
un cotxe que trepitja la vorera
un gat que caça una rata fins que
es fon el carrer
i apaga el fanal
i el fanal apaga la paraula
i la paraula apaga la comunicació
i la comunicació encén la música de les esferes
i la música de les esferes gravita i roda i esclata
tan fluix
que ens tornem sords.

Una falla al generador.

Un llamp.

A les fosques.
Caminem a les fosques,
oh germans de la llum!


Dolors Miquel, Missa pagesa


dimecres, 1 de gener del 2014

Sempre els daus en blanc

Blanes. Fotografia: Empar Sáez


XI


Sempre els daus en blanc.
Horitzó desèrtic.

                         Tu fas possible l'infinit.



Guillem Viladot, Poesia Completa