Vista

Saint-Pol-de-Léon (Kastell Paol). Fotografia: Empar Sáez

Vista 

El dia obert lluu clar amb imatges per a l’home, 

I el verd es mostra des de rases llunyanies, 

Abans de pondre’s al crepuscle llum del vespre, 

I resplendor mitigui dolç el clam del dia. 

Sovint el dins del món es veu reclòs, hermètic, 

El pensament de l’home, ple d’enuigs, de dubtes, 

L’esplèndida natura li asserena els dies 

I lluny del dubte hi ha l’obscur enigma. 

 Amb submissió 

SCARDANELLI

24 DE MARÇ DE 1671

Friedrich Hölderlin, Poemes de l'entenebriment

***

Aussicht 

Der offne Tag ist Menschen hell mit Bildern, 

Wenn sich das Grün aus ebner Ferne zeiget, 

Noch eh des Abends Licht zur Dämmerung sich neiget, 

Und Schimmer sanft den Klang des Tages mildern. 

Oft scheint die Innerheit der Welt umwölkt, verschlossen, 

Des Menschen Sinn von Zweifeln voll, verdrossen, 

Die prächtige Natur erheitert seine Tage 

Und ferne steht des Zweifels dunkle Frage. 

Mit Untertänigkeit 

SCARDANELLI

Den 24. März 1671

Friedrich Hölderlin, Gedichte nach 1800
Traducció: Manuel Carbonell 

Nocturn lituà

Cahraix. Fotografia: Empar Sáez

NOCTURN LITUÀ: A TOMÀS VENTZLOV 

XIX 

En el regne de l’aire! En la seva equanimitat de glops 
d’oxigen per síl•laba! En les nostres exhalacions 
transparents, mesclades als núvols! En aquell món, 
on, com els somnis al sostre, 
les nostres “O” es premen al cel! On l’estrella troba 
la seva forma 
dictada per la boca! 
Això és el que respira l’univers. Això 
és el que crida el gall, 
advertint la laringe de la vinguda de la sequera! 
L’aire… és cosa de la llengua. 
El firmament… 
un cor de molècules de consonants i vocals, 
és a dir, ànimes. 


Joseph Brodsky, Poemes escollits 
Traducció: Judit Díaz Barneda

Edicions de 1984, 2013

Cap de secció

Douarnenez (La Bretanya). Fotografia: Empar Sáez

Cap de secció 

La meva boca tindrà els ardors de l’avern 
La meva boca et serà un infern de dolçor i seducció 
Els àngels de la meva boca tronaran al teu cor 
Els soldats de la meva boca t’assaltaran 
Els sacerdots de la meva boca encensaran la teva bellesa 
La teva ànima s’estremirà com una regió en ple terratrèmol 
Llavors els teus ulls seran plens de tot l'amor amuntegat als esguards de la 
    humanitat d’ençà que existeix 
La meva boca serà un exèrcit contra tu un exèrcit ple de contrastos 
Canviant com un mag que sap variar les seves metamorfosis 
L’orquestra i els cors de la meva boca et diran amor meu 
T’ho murmuren de lluny 
Mentre que amb els ulls clavats al rellotge espero el minut prescrit per a l’assalt. 

Guillaume Apollinaire, Cal•ligrames. Poemes de la pau i de la guerra (1913 –1916) 
Traducció: Jordi Castelló i Àlex Susanna 
   

 ***


Chef de section

Ma bouche aura des ardeurs de géhenne 
Ma bouche te sera un enfer de douceur et de séduction 
Les anges de ma bouche trôneront dans ton cœur 
Les soldats de ma bouche te prendront d'assaut 
Les prêtres de ma bouche encenseront ta beauté 
Ton âme s'agitera comme une région pendant un tremblement de terre 
Tes yeux seront alors chargés de tout l'amour qui s'est amassé dansles regards de 
    humanité depuis qu'elle existe 
Ma bouche sera une armée contre toi une armée pleine de disparates 
Variée comme un enchanteur qui sait varier ses métamorphoses 
L'orchestre et les chœurs de ma bouche te diront mon amour 
Elle te le murmure de loin 
Tandis que les yeux fixés sur la montre j'attends la minute prescrite pour l'assaut.

Guillaume Apollinaire, Calligrammes. Poèmes de la Paix et de la Guerre (1913 – 1916) 

Estrofes

Marans. Fotografia: Empar Sáez

Estrofes 

XIII 

No sentiràs resposta 

si la pregunta és "cap a on"?, 

perquè totes les direccions del món 

coincideixen al regne del gel. 

La llengua té un pol, el nord, 

on la neu travessa 

els caràcters elzevirians, 

on la veu no planta cap bandera.

Joseph Brodsky, Poemes escollits

Traducció: Judit Díaz Barneda

Edicions de 1984, 2013 

L'espera

Josselin, Bretanya. Fotografia: Empar Sáez

L'espera 

T'espero i sé que vindràs. 

Se'm fa l'hora cançonera, 

que qui espera, desespera! 

Enyoro el jou del teu braç 

on el meu cos troba força, 

que sóc la flor que es colltorça

si es queda sola en el vas. 

Em cal aquell entramat 

de llaços i serpentines 

que només tu saps amb quines 

arts tan dolces has trenat. 

Sento que vindràs aviat. 

Vull desfer-me de neguit, 

i que tu no trobis noses 

quan vulguis collir les roses 

que em floreixen dins del pit. 

Joana Raspall, Llum i gira-sols