 |
| Edimburg. Fotografia: Empar Sáez |
La pau té nom molt breu
— subtil i lleuger com au de pas
alhora que la guerra ressona rabiosa.
No ha de ser casual
que el tro, la ràbia terrible, la guerra
sonin amb la mateixa cruesa.
Però, i la raó? No és també germana de so?
No romp i corromp?
La pau és vocàlicament dolça...
I, quan es diu, sembla ja que aixeca el vol.
Esteban Martínez Serra, Qui ens dirà demà?
Papers de Versàlia, 2024
Diuen que si repeteixes la paraula "guerra" deu cops seguits, perd el significat. També la guerra tants cops vista a la televisió arriba que ja no se sent tant.
ResponEliminaAquest poema sobre els sons de dues paraules contràries com "guerra" i "pau" fa pensar molt.
La repetició continuada de les imatges del dolor i la destrucció ens insensibilitzen, com bé dius, per això ens calen les paraules profundes i la reflexió.
ResponElimina