dissabte, 23 de març de 2013

No ploro, no sé plorar, no puc plorar.

Esterri d'Àneu. Fotografia: Empar Sáez




No ploro, no sé plorar, no puc plorar. 
Voldria assotar la sorra amb serpents d'aigua, riure amb els 
     raucs de les granotes, confessar-me als violins. 
Aquí, en aquest camp, oh lluny dels arbres!, 
en aquesta pols beduïna, 
voldria poder donar una ànima al crit de l'home, 
sembrar de parpelles tots els cingles del món, 
cantar en els arxipèlags de nard de la innocència, 
anar-me'n per sempre vestit de blat, cap als vents i els 
      somnis que no cremen. 
Estimeu-me! Us salvaré de la petita mort en la rosada!.


Agustí Bartra, Ecce Homo (Tercera Elegia)


dijous, 21 de març de 2013

sóc l'àvia, i espero el llop

Cardona. Fotografia: Empar Sáez


"sóc l'àvia, i espero el llop 
potser també la meva néta 
si no s'encanta pel camí" 

són durs els contes 
roseguen el dolor quan cuinen innocència 

són fets per espantar, no per somriure. 
m'agraden 
resolen vespres escapçats 
al bosc espès dels dies massa llargs. 

i vull que m'acompanyin fins a l'última lletra 
per veure-li les dents i les orelles 
al llop eternament insatisfet. 

i saber que he fet bé d'entretenir-me, 
badoc de flors i ocells. 

no cal tenir cap pressa, 
som víctima i botxí en el bosc dels contes 


Francesc Garriga Barata, Tornar és lluny (Editorial Proa, 2012)

diumenge, 17 de març de 2013

L'olor a herba primera

Sant Celoni. Fotografia: Empar Sáez

L'olor a herba primera 
em retorna terra endins, 
on poques vegades hi he anat, 
i des dels cims més alts, 
que sempre són blancs, 
recordo haver pensat 

en l'alçada del món i dels anys; 
en la mesura de la casa nua; 
en la immensitat del mar 
com uns llençols silenciats 
i en tot tu... fet cant de sirena. 
Sóc, llavors, en el punt més sublim 
de la conformitat.


IX 

Tot era clos. El soroll de l'aigua i el ventall de l'aire 
eren fora i tu, tu sota la pedra blanca 
t'has endut el so del món. 


Glòria Calafell, Basaments catalogats


divendres, 15 de març de 2013

com un adéu

Estocolm. Fotografia: Empar Sáez


com un adéu 

ho diu la bíblia. 
-si el poble no us escolta, marxeu. 
i en arribar al portal 
lleveu-vos les sandàlies, i espolseu-les. 
no guardareu ni un bri de pols 
del lloc que us ha ignorat!

-i qui voleu que escolti 
si fa mil anys que ens repetim? 
qui guarda encara les sandàlies 
de caminar per l'aiguamoll dels versos? 

joglars de mercadal, 
arrosseguem el carretó dels mots 
de poble en poble, de mercat a fira, 
de silenci en silenci, 
potser de cap a l'estimball dels ximples. 

per què ens haurien d'escoltar?


Francesc Garriga Barata, Tornar és lluny (Editorial Proa, 2012)


diumenge, 10 de març de 2013

Com en el riu de pedra

Vallfogona de Riucorb. Fotografia: Empar Sáez


Com en el riu de pedra

Bé et cal el son i el llarg oblit, 
les anyades que llaurin. Cap record 
enterbolint aquesta amarga nit. 
Com en el riu de pedra, maduri el cor. 

Joan Teixidor, Camí dels dies 



divendres, 8 de març de 2013

M'endinso amb l'heura...

Mura. Fotografia: Empar Sáez


M'endinso amb l'heura pel forat del pany. 
Quin vent m'ha dut a la porta del bosc? 
No hi ha senyals als arbres del tocom. 
El desig ha esfullat el cel sense resposta. 

Al nou convit, un envelat de pluja! 
Escampats sobre l'herba, pels ravals d'aquest vi, 
la sal del joc i el pebre de l'amor, 
i el teu cos i el meu cos recapte de la festa. 

Qui ens ha parat la taula amb tovalles de grana? 
 Quin trenta de febrer de quin sol? Quin planeta? 
Quina mar mig s'albira des del castell de cartes? 

 La foscor dóna cobri a l'averany més fosc. 
Camí d'enlloc, de tornada d'enlloc 
t'estimo, exiliada al perquè dels poetes. 


Maria-Mercè Marçal, El meu amor sense casa


divendres, 1 de març de 2013

Alçaves els braços com ales

Peschici. Fotografia: Empar Sáez



Alçaves els braços com ales 
i esperonaves el naixement del vent 
corrent entre el pes de l'aire immòbil. 

Ningú mai no va veure aturar-se 
el teu lleuger peu de dansa. 


Giuseppe Ungaretti, El dolor 
Traducció: Lluís Servera 


*** 


Alzavi le braccia come ali 
E ridavi nascita al vento 
Correndo nel peso dell'aria immota. 

Nessuno mai vide posare 
Il tuo lieve piede di danza.


Giuseppe Ungaretti, Il dolore