dimarts, 27 de desembre de 2011

llenguatge

Cardona. Fotografia: Empar Sáez

Del març del 79


Cansat de tothom que em ve amb paraules, paraules però cap llenguatge
vaig marxar a l’illa coberta de neu.
El salvatge no té paraules.
Les pàgines en blanc s’estenen en totes direccions!
Ensopego amb petjades de cabirol en la neu.
Llenguatge però cap paraula.

Tomas Tranströmer, La plaça salvatge
Traducció: Carolina Moreno Tena

***

Från mars - 79

Trött på alla som kommer med ord, ord, ord men inget språk 
for jag till den snötäckta ön.
Det vilda har inga ord.
De oskrivna sidorna breder ut sig åt alla håll! 
Jag stöter på spåren av rådjursklövar i snön.
Språk men inga ord.”

Tomas Tranströmer

dimarts, 20 de desembre de 2011

Nadal

Mura. Fotografia: Empar Sáez


A Joan Sales, per Incerta glòria

Ossada primitiva de l’arbre,

aridesa de vori,

misèria acanyant-se

en el blau distant.

Una buitrera de llums s’atansa,

és Nadal.


 Empar

diumenge, 18 de desembre de 2011

La nit que dormies

Cardona. Fotografia: Empar Sáez


The night you slept

Fins i tot la nit se t’assembla,
la nit llunyana que sanglota
silenciosa, al cor profund,
quan defalleixen les estrelles.
Una galta frega una galta –
corre una esgarrifança freda,
algú lluita i t’implora, sol,
perdut en tu, en la teva febre.

La nit sofreix i anhela l’alba,
oh pobre cor que et sobresaltes.
Rostre tancat, angoixa fosca,
febre que assoles les estrelles,
hi ha qui com tu espera l’alba
escrutant callat el teu rostre.
Jeus estesa sota la nit
com horitzó tancat i mort.
Oh pobre cor que et sobresaltes,
un dia llunyà eres alba.

Cesare Pavese, Vindrà la mort i tindrà els teus ulls
(Traducció: Joan Tarrida)

***

The night you slept

Anche la notte ti somiglia,
la notte remota che piange
muta, dentro il cuore profondo,
e le stelle passano stanche.
Una guancia tocca una guancia
è un brivido freddo, qualcuno
si dibatte e t'implora, solo,
sperduto in te, nella tua febbre.

La notte soffre e anela l'alba,
povero cuore che sussulti.
O viso chiuso, buia angoscia,
febbre che rattristi le stelle,
c'è chi come te attende l'alba
scrutando il tuo viso in silenzio.
Sei distesa sotto la notte
come un chiuso orizzonte morto.
Povero cuore che sussulti,
un giorno lontano eri l'alba.

Cesare Pavese

dimecres, 14 de desembre de 2011

desperta

Cardona. Fotografia: Empar Sáez


La llum dubtosa desperta,
però la nit no hi és;
va cap als estels,
sobre l’horitzó alerta.
L’aire tendre concerta
aquesta càndida hora.
Quin llavi forma sonora
donà a aquesta rialla? La finestra
traça la seva persiana verda
en l’enramada a l’aurora.

Luis Cernuda (“Primeras Poesias” en “La realidad y el deseo”)
Traducció: Empar Sáez

***

La luz dudosa despierta,
Pero la noche no està;
Hacia las estrellas va,
Sobre el horizonte alerta.
El aire tierno concierta
Con esta càndida hora.
¿Qué labio forma sonora
Dio a esa risa? La ventana
Traza su verde persiana
En la enramada a la aurora.

Luis Cernuda

diumenge, 11 de desembre de 2011

Crit

Baños de Montemayor, Càceres. Fotografia: Ramon Navarro Bonet

Crit

Vingut el vespre
reposava damunt l’herba monòtona,
i m’hi trobava bé
en aquella avidesa inacabable,
crit tèrbol i alat
que la llum quan mor sosté.

Giuseppe Ungaretti, Sentiment del temps (Traducció: Lluís Calderer)

***

Grido

Giunta la sera
Riposavo sopra l’erba monotona,
E presi gusto
A quella brama senza fine,
Grido torbido e alato
Che la luce quando muore trattiene.

Giuseppe Ungaretti

dimecres, 7 de desembre de 2011

Roca

Brno, Txèquia. Fotografia: Empar Sáez


Alçaràs els braços,
lligats de mans.

Sobre una roca et lliures
al gir navegar
pel cosmos
en el tomb profund de l’obscur.

Espireja l'alba.
S’hi apropa una mà
blanca com un astre.

diumenge, 4 de desembre de 2011

Serè

Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez

Serè

Bosc de Courton, juliol de 1918

Després de tanta
boira
una
a una
es revelen
les estrelles

Respiro
el fresc
que em deixa
el color del cel

Em reconec
imatge
passatgera

Presa en un gir
immortal.

Giuseppe Ungaretti, “La alegria” Traducció al castellà: Carlos Vitale. 
(Traducció al català: Empar Sáez)


***

Sereno

Bosco di Coupon, Luglio 1918

Dopo tanta
nebbia
a una
a una
si svelano
le stelle

Respiro
il fresco
che mi lascia
il colore del cielo

Mi riconosco
immagine
passeggera

Presa in un giro
immortale

Giuseppe Ungaretti