diumenge, 30 d’octubre de 2011

Mar Mediterrània

Mar Mediterrània. Fotografia: Empar Sáez


El cor del riu ens ha empès
cap al mar
i el batec sincopat de les aigües
ens mena a una illa
adormida en la fondària
del nostre cor,
més enllà del mar i de l'illa,
navegant en cercles,
a la deriva del somnis.

Empar

dilluns, 24 d’octubre de 2011

La cançó de Maria

Barri jueu, Trebic, República Txeca. Fotografia: Empar Sáez


La cançó de Maria

El xai del diumenge cruix en el seu greix.
El greix
sacrifica la seva opacitat...

Una finestra, or sagrat.
El foc la fa preciosa,
el mateix foc

fon els heretges de sèu
foragitant els jueus.
Els seus pal·lis gruixuts suren

damunt la cicatriu de Polònia, Alemanya
cremada.
No moren pas.

Aus grises m’obsessionen el cor,
cendra de boca, cendra d’ull.
S’assenten. En l’alt

precipici
que buidà un home dins l’espai
els forns lluïren com cels, incandescents.

És un cor,
aquests holocaust on camino,
oh infant d’or, el món vol matar i menjar.

Sylvia Plath, Arbres d’hivern (Traducció: Montserrat Abelló)

***

Mary’s song

The Sunday lamb cracks in its fat.
The fat
Sacrifices its opacity. . . .

A window, holy gold.
The fire makes it precious,
The same fire

Melting the tallow heretics,
Ousting the Jews.
Their thick palls float

Over the cicatrix of Poland, burnt-out
Germany.
They do not die.

Grey birds obsess my heart,
Mouth-ash, ash of eye.
They settle. On the high

Precipice
That emptied one man into space
The ovens glowed like heavens, incandescent.

It is a heart,
This holocaust I walk in,
O golden child the world will kill and eat.

Sylvia Plath

dissabte, 15 d’octubre de 2011

Aigua

Pignone, Itàlia. Fotografia: Empar Sáez


mes enllà del sermó clos de la pluja

dolça metamorfosi escrita de l’aigua

memòria en la paret humida.

Empar

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Vella paret

Mirambel, Terol. Fotografia: Antoni Casals i Pasqual


Cambra solitària

Si t’atreveixes a sorprendre
la veritat d’aquesta vella paret;
i les seves escletxes, esvorancs,
formant rostres, esfinxs,
mans, clepsidres,
segurament vindrà
una presència per a la teva set,
probablement partirà
aquesta absència que et beu.

Alejandra Pizarnik (Traducció: Empar Sáez)

***

Cuarto solo

Si te atreves a sorprender
la verdad de esta vieja pared;
y sus fisuras, desgarraduras,
formando rostros, esfinges,
manos, clepsidras,
seguramente vendrá
una presencia para tu sed,
probablemente partirá
esta ausencia que te bebe.

Alejandra Pizarnik, Los trabajos y las noches

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Sóc vertical

Florència. Fotografia: Empar Sáez

SÓC VERTICAL

Però m’estimaria més ser horitzontal.
No sóc cap arbre amb les arrels dins la terra
xuclant minerals i amor matern
perquè cada març esponerosa brosti,
ni tinc la bellesa d’un jardí amb flors
que faci que m’emplenin d’ohs, i espectacularment em pintin
ignorant que aviat m’esfullaré.
Comparat amb mi, un arbre és immortal
i una tija en flor no és alta, però és més vistosa
i d’un en voldria la longevitat i la gosadia de l’altra.

Aquesta nit, a la llum infinitesimal de les estrelles,
els arbres i les flors han estat escampant la seva fresca olor.
Em passejo entre ells però cap no se n’adona.
De vegades penso que quan dormo
dec assemblar-m’hi a la perfecció
-els pensaments abaltits.
Per a mi és més natural, ajaguda.
Aleshores el cel i jo conversem obertament,
i seré útil quan definitivament m’ajegui;
llavors els arbres sí que podran tocar-me, i les flors tindran
temps per a mi.

Sylvia Plath, Travessant l’aigua (Traducció de Montserrat Abelló)

***

I Am Vertical

But I would rather be horizontal.
I am not a tree with my root in the soil
Sucking up minerals and motherly love
So that each March I may gleam into leaf,
Nor am I the beauty of a garden bed
Attracting my share of Ahs and spectacularly painted,
Unknowing I must soon unpetal.
Compared with me, a tree is immortal
And a flower-head not tall, but more startling,
And I want the one's longevity and the other's daring.

Tonight, in the infinitesimal light of the stars,
The trees and flowers have been strewing their cool odors.
I walk among them, but none of them are noticing.
Sometimes I think that when I am sleeping
I must most perfectly resemble them--
Thoughts gone dim.
It is more natural to me, lying down.
Then the sky and I are in open conversation,
And I shall be useful when I lie down finally:
The the trees may touch me for once, and the flowers have
time for me.

Sylvia Plath

dimecres, 5 d’octubre de 2011

La millor manera tot i dormir...

Tallinn, Estònia. Fotografia: Empar Sáez


La millor manera tot i dormir...

La millor manera és, tot i dormir,
de despertar-se i d’estar dret com un mort.
Per què l’home es torna un home?

Voles obliquament tot i continuar dret,
el riu entre els arbres,
uns quants turons
negrosos i més
sense un lleu record,
amb les ombres que el sol posa en la teva forma,
esdevens un enigma.
No et vulguis tornar home, un home.

Per què, solitari, en el matí calorós d’octubre,
fas funcionar més i més el cervell?
Oh, home, per què
no pots tornar-te carbó de pedra, carbó d’alzina?

Asabuki Ryôji, Poesia japonesa contemporània (Traducció de Felícia Fuster i Naoyuki Sawada)

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Nen a la finestra

Niño en la ventana, Álvaro Reja



S’hi aturen els colors,

bateguen ran de finestra.

Acaricies ombres d’orenetes,

mostres al vent les teves ales.

Aixeques la mà i n’agafes,

gota a gota, el so premut

de les campanes.


Empar